Quan els principals díes nadalencs han passat i s’acosta cap d’ any, entre dos festes – les nits de ‘Nochebuena’ i ‘Nochevieja’- trobem uns díes de replè o ‘relleno’ destacant el 28 de decembre –Sants Innocents-. Precisament, tal buit l’ omplim de còr i ànima én les festes de la Venguda de la Verge de l’ Assunció, la nostra Patrona o ‘Maredeueta’ i Alcaldesa Honorària Perpètua; la ‘Moreneta’ que vingué pel mar.
No va ser una ‘innocentà’, però segóns la tradició, la matinada del 28 al 29 de decembre de 1370 –regnant Pere el Ceremoniós- én el Tamarit el guardacostes Francesch Cantò contemplà un arca flotant entre les ones. Assegurant-la sobre l’arena descobrí que estava tancada én forrellats i én la tapa portava gravada la inscripció ‘Sóc per a Elig’ –‘Soy para Elche’- escrita én valencià antic migeval. Tal inscripció demostrava que l’ arca i lo que podía contindre én son interior, eren per al poble ilicità.
Cantò arribà a l’ ajuntament informant a l’ autoritat sobre el descobriment de l’arca i el ‘misteri’ de la inscripció. Personades les autoritats municipals én el llòc del descobriment i acompanyades d’ un grup numerós de ciutadans, obriren i destaparen l’ arca descobrint a la Verge junt a un llibret –la Consueta- de ceremonies én lletra i música, per a l’escenificació i representació d’ un acte sacro-liric-teatral en honor a la mort, ascensió i coronació de la Verge. Lo que coneixém cóm a ‘Misteri’, Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat per la Unesco.
La creència popular i la tradició consideren que sense la Venguda no existiría el Misteri. Hi ha certa interconexió. I un poc de valencianitat. Perque cada any, én eixe ‘Sóc per a Elig’ recordém que també som valencians, recordém la nostra llengua i recordém l’ historic i tradicional topònim antic én valencià de la ciutat com a part de la nostra història, del nostre passat i del nostre orige.
No va ser una ‘innocentà’, però segóns la tradició, la matinada del 28 al 29 de decembre de 1370 –regnant Pere el Ceremoniós- én el Tamarit el guardacostes Francesch Cantò contemplà un arca flotant entre les ones. Assegurant-la sobre l’arena descobrí que estava tancada én forrellats i én la tapa portava gravada la inscripció ‘Sóc per a Elig’ –‘Soy para Elche’- escrita én valencià antic migeval. Tal inscripció demostrava que l’ arca i lo que podía contindre én son interior, eren per al poble ilicità.
Cantò arribà a l’ ajuntament informant a l’ autoritat sobre el descobriment de l’arca i el ‘misteri’ de la inscripció. Personades les autoritats municipals én el llòc del descobriment i acompanyades d’ un grup numerós de ciutadans, obriren i destaparen l’ arca descobrint a la Verge junt a un llibret –la Consueta- de ceremonies én lletra i música, per a l’escenificació i representació d’ un acte sacro-liric-teatral en honor a la mort, ascensió i coronació de la Verge. Lo que coneixém cóm a ‘Misteri’, Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat per la Unesco.
La creència popular i la tradició consideren que sense la Venguda no existiría el Misteri. Hi ha certa interconexió. I un poc de valencianitat. Perque cada any, én eixe ‘Sóc per a Elig’ recordém que també som valencians, recordém la nostra llengua i recordém l’ historic i tradicional topònim antic én valencià de la ciutat com a part de la nostra història, del nostre passat i del nostre orige.
I lo que cal és, que tot ilicità participe én les festes de la Venguda honrant a la nostra Patrona. Unes festes que enguany tenen novetats i estàn marcades per l' estància temporal del famòs bust de la ibérica Dama, reconeguda per la Societat Venguda de la Verge én l' elecció del president de la Real Orde de la Dama com a cavaller portaestandart. Tot un detall entre entitats -Venguda/Orde- i entre símbols d' identitat -Dama/Verge-.
A soles em resta convidar-vos a viure les festes de la Venguda én els crits que Cantò llança a la població citant-la a rebre a sa Patrona:
A soles em resta convidar-vos a viure les festes de la Venguda én els crits que Cantò llança a la població citant-la a rebre a sa Patrona:
¡¡Vixca la Mare de Déu!! i ¡¡'A la playa, ilicitanos!!'
Josep Esteve Rico Sogorb
